Quan s'acaben les paraules i els silencis m'acompanyen,quan les mans ja no em responen a les cordes que m'abraçen.Avui no t´escric per a parlar de pau,avui no són dies de mirar-se als ulls, i callar.S´obren ferides als camps dels vençuts creixen els murs que em separen a mi, de tu.La vida és entendre que he d'aprendre aprendre a viure la vida sense tu.La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.Lluny dels teus ulls, lluny del meu cor la meua terra ja
no entén d'amor.Mentides als dies mentides als anys
als temps de silenci i als de soledat.Tot s’ha acabat i tu ja no em veuràs i espere que recordes el que vam parlar...
Plore de ràbia i l’aprete amb les mans i dic les paraules que em vas ensenyar...
No hi ha demà si no és amb tu no hi ha demà No hi ha demàsi no el fem junts no hi ha demà
