Fa temps que t'estimo, no em diguis adeu

Com t'ho podria dir perquè em fos senzill que em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.
Junts em caminat,en la joia junts, en la pena junts,i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots.Per tot això i coses que t'amago em caldria agraïr-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo pot ser amb timidessa , pot ser sense saber-ne, t'estimo i aixi és.
I...Passaran els anys,i vindrà l'adéu, com així ha de ser,i em pregunto si trobaré el gest correcte i sabré acostumar-me a la teva absència.

No,es clar que fa temps que t'estimo i per això mateix mai aconseguiré acostumar-me a viure sola , sense el teu èsser a la meva vora.

Si vens amb mí

Si em dius adéu vull que trobis el que t'ha mancat amb mi.
Si em dius et vull, que trobem tot el que ens va mancar... ahir !
Si vens amb mi,no demanis un camí planer,ni estels d'argent,ni un demà ple de promeses.Sols un poc de sort i que la vida ens doni un camí...un camí BEN LLARG

Tothom somniem amb un amor etern...

S'estimen com jo voldria ser estimat,quan la esperança comenci a estar seca.
Es miren i ho saben tot,no els cal dir res, cap mot.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,amb una flor i la seva tendressa...

La mejor sorpresa es la que no se espera

Por que nunca me mandaste flores un miércoles o un martes o un domingo?
Por que nunca apareciste en mi casa un domingo a las once de la mañana para despertarme?
Por que nunca viniste corriendo por detrás me tapaste los ojos me giraste y me diste un beso gigante?
Por que nunca me invitaste a un restaurante caro y después no lo hicimos sin parar?
Por que nunca tuvimos una velada romántica?
Por que nunca organizaste un día , porque no propusiste un plan ?
Por que nunca me sorprendiste con nada nuevo?

Siempre fuiste difícil, si recibía sorpresas eran desilusiones , mentiras , y no me hacían sentir bien.
No tenemos tiempo , venga corre , sorprendeme ahora que te juro que no me lo espero!

Que no ens deixe'm perdre l'un a l'altre

Saps... no et demano tant , sols et pregue que t'estigues amb mi , que estigam junts ara ,perquè després no anem a tenir un altra vida per a compartir-la de nou ni per a poder corregir les errades així que seria perfecte aprofitar aquesta vida , aquestes hores aquests moments i gaudir de la teva companyia que es la millor que mai ningu podria tenir amb ell.
Així pot ser ens quede poc de temps ningu no ho sap això , m'agradaria fer alguna cosa arriscada ,alguna cosa divertida , nose si m'entens , una d'eixes coses que no faria amb ningú més , sí d'eixes que després amb el pas del temps mai s'obliden i sempre les recordes amb un bon somriure, com una vivència única , amb una persona única i tan especial com aquells moments viscuts.
Saps de sobra que tot açò existeis per si de vegades et sents sols, i necessites tenir-me ben a prop pots clavar-te aquí i em trovaràs, pots tancar els ulls i em trovaré de nou amb tu perque mai t'abandone i aquí escric per si de cas algun dia se t'ocorreix llegir les coses que un dia et vaig deixar escrites , per veure si les llegies i de casualitat senties alguna cosa a dintre tevaBé tot açò ho faig perque t'estimo i ... es un recopil·latori de ximpleries pot ser... està bé ho es , però t'estimo i no t'en oblides mai.

Platja

Mire enrere, quants records son els que m'invadeixen ... Tan sols al veure una fotografia teva em fa somriure tant com ho feia mentre et prenia aquella fotografia , em recorda l'olor d'aquell fresc vent directe del mar,del nostre mar, on soliem refugiar-nos.Aquell mar al que miravem i ens perdiem en ell cuan no ho feiem amb els ulls de l'altre.Aquell que era l'únic que coneixia el nostre secret, el que veia els nostres primerencs passos, el que ens endintrava més i més i ho feia tot més fàcil , el que ens donava una opció de sortir del dia a dia .

tothom

I tu? Tot el que fas ho fas per rutina , per obligació o perque deus fer-ho ? Tal vegada perque es el que realment dessitges fer...?

Suposso que tothom diriem que en la nostra vida hi ha una barretjada de totes aquestes opcions de resposta. El que seria distint seria el moment just en el qual elegim la resposta.

Sabut atzar..

Sols tinc dos somnis a la vida i en tots dos estàs tu present.