Nostra

Esta és una història sencilla, però no és fàcil contarla. Com en una fàbula, hi ha dolor. I, com una fàbula, està plena de maravelles i de felicitat, i on nosaltres som els protagonistes.

pot ser tu , pot ser jo

Ja sé que diuen que ets nuvis no són per sempre, potser sigui vera, potser sigui mentida.Només et demane,que no et separis de mi, que no aturis de fer-me riure quan puguis,que no aturis d’emprenyar-me,que no me deixis tota sola, que si em deixes, et puc assegurar que no podré. Eys que m’emocione! Que m’entren ganes de plorar, però unes ganes de plorar que tothom vol tenir! Unes ganes molt rares, però que m’agraden. No sé, sent que t’estim i que això és tot...ningú ni res ho podrà canviar, perquè és impossible, impossible es, que no ho siguis tot!
Ens queda tot això que no està escrit per gaudir junts de tot

Baby i'm so easy to please, so easy...

Y ahora te toca a ti, solo a ti seguir nuestro viaje, se esta haciendo tarde, tendré que marcharme...en unos segundos vas a despertar.
Que guapo estás al despertar tan despeinado sin arreglar
me hace feliz verte a mi lado y pienso en ti.
Vamos a querernos toda la vida como se quieren la noche y el día, vamos a querernos en cualquier vida.
La verdad nada es igual cuando no estás,cuando no vuelves de pasear,y cuando vuelves a mí, vuelve la paz que un día perdí.
Te necesito aquí,cerca de mi ,muy cerca de mi,te necesito aquí
verte feliz y que vuelvas por mi .Que vuelvas para quererme, cuidarme,acostarme ,hablarme y darme la mano o un beso o un regalo.Necesito verte conmigo, sentirte conmigo y decir que te espero que te echo de menos.

I si .. es perd?

Esto es todo lo que necesito, esta plenitud, esta tranquilidad, poder observar el mundo desde arriba, sonreir sin preguntarme el porque, estar a tu lado, porque en el fondo es lo que me hace feliz, es lo que necesito, y cada segundo a tu lado es especial, es diferente, y nunca, nunca encontrare la manera de explicarte lo que siento, lo que pienso de todo esto, solo quiero que sepas que tengo miedo, me da miedo que mi felicidad dependa de ti, que lo que siento sea demasiado fuerte.

Indomable H. Jackman

-Si te pregunto algo sobre arte me responderás con datos de todos los libros que se han escrito.Miguel Ángel, lo sabes todo... vida y obra. Pero tú no puedes decirme como huele la Capilla Sixtina, nunca has estado allí y has contemplado ese hermoso techo.. No lo has visto.
Si te pregunto por las mujeres, supongo que me darás una lista de tus favoritas. Puede que hayas echado unos cuantos polvos. Pero no puedes decirme que se siente cuando te despiertas junto a una mujer y te invade la felicidad.
Eres duro.
Si te pregunto por la guerra probablemente citarás algo de Shakespeare :" De nuevo en la brecha amigos mios".
Pero nunca has estado en ninguna, nunca has sostenido a tu mejor amigo entre tus brazos esperando tu ayuda, mientras exhala su último suspiro.
Si te pregunto por el amor me citarás un soneto. Pero nunca has mirado a una mujer y te has sentido vulnerable. Ni te has visto reflejado en sus ojos. No has pensado que Dios ha puesto un ángel en la Tierra para ti, para que te rescate de los pozos del Infierno. Ni que se siente al ser su angel, al darselo todo, al darselo para siempre. Y pasarlo todo juntos.

Recicle

podría talar veinti tres árboles para contar nuestra historia , pero mi corazón le hace un favor a la humanidad y lo guarda todo dentro de unos pocos centímetros cuadrados

Dame un poco de calor

- Qué hi fas aquí?
-Necessito saber perque m'estimes !
-Doncs ,perque... t'estimo...Perque ultimament m'agrada que m'interrompis, com de continu.T'estime perque no et disculpes sobre qui realment ets : sexy , preciosa , elegant. Un altre motiu es perque ets totalment inconscient del efecte que hi causes en mí.També hi ets completament inconscient de que et rius com una nena de cuatre anys.Això es el que et fa increíble

Ell , es màgic

Quan em cague de por , quan comence a tremolar ell , hi es , es aquí a la meva vora , amb el seu somriure , agafant-me la mà i passant en eixe contacte aquella tranquil.litat que ell hi asseu al dintre d'ell

que bonic i dificil es ...

Que bonic es entendre que no aconseguisca imaginarme sense tú , sen se el teu amor. Que bonic es entendre que cada pas que hi done també jo el donaré , sense preguntar-te res. El més dificil i complicar de tenir , la teva o potser la meva confiança , que tu em vas regalar. Qué dificil es saber com escapar de les nits en les que no estás amb mi , i que imposible serà escapar quan tu no hi estigués mai més. Que bonic es saber de tu , que dificil es tindre el més senzill i conservar-lo bé, ja veus, també m'ho vas ensenyar...

Que difícil es tener lo más sencillo y conservalo bien

No vull guanyar cap guerra,no vull ser el teu heroi,no vull fer cap promesa,no vull entendre el món.
Quan creguis que estàs sol , podràs cridar el meu nom.

T'estimo de nou , no ho deixo de fer.Estic aquí , escric per tú.
Es que no veus que t'envolta tothom , endintrat amb mi a un nou món, i deixa que facin el que vulguen els nostres records, que hi tornen, que es claven a les nostres ments , doncs ,de tot el que hem viscut no s'hi arrepentim de res.
T'estimo , et trobo a faltar

Vas fer que semblara impossible no enamorar-se , tan jóve,tan fàcil,tan innocent-ment...

21m,

Tan poc temps , ha semblat tota una vida ...

Tot va començar com una ximpleria , qualsevol amistat nova , una mica que trenqui la monotonia de les nostres vides. No vaig poder adonar-me de les conseqüències que anava a tenir , fins que em vaig permetre investigar en aquestes sensacions que no havia tingut abans. Tu vas ser la meva conseqüència. La meva major conseqüència era començar a estimar-te cada dia que passava doncs , el meu cor s'accelerava quan et veia , les entranyes em tremolaven i un somriure ximple es dibuixava en la meva cara; quan no et veia el meu cor no sentia , no vivia al compàs de la vida que es quedava enrere.
Em centrava en la teva vida , m'obstinava a solucionar els teus problemes i escoltar les teves penes. El món es movia pel fil de distància que havia entre tu i jo. I ... em vaig adonar que no podia estar enganyant-me sobre els meus sentiments , que no podia remeiar aquesta atracció d'imant que tenies en tu;no podia resistir-me a ella. Vaig publicar davant el món el que eres capaç de fer sobre mi , t'ho expliqui a tu ,però tu en aquests moments no vas ser capaç d'entendre'l... Vas crear sobre mi una túnica negra , fúnebre , el meu cor estava de dol.Els meus ulls entollats com l'Atlàntic , i la meva veu tremolosa com el soroll d'un moviment sísmic. Però alguna cosa en mi , no es va donar per vençuda i ... sort que alguna cosa va seguir vivint dintre meu i em va empènyer encara més cap a tu. Insistia frenèticament que seguís vivint per i per a tu , sense deixar-me pensar , sense voler enfonsar-me , sense poder abandonar-me. Aquesta va ser la meva millor elecció , la de seguir lluitant per tu , sense tenir en compte les ferides que em provocaven aquestes batalles tan dures i tot sense recompensa alguna...Però avui , miro en la meva memória aquestes batalles i veig que tinc la recompensa al meu costat. I ets tu la recompensa més preuada , la més desitjada , la més costosa d'aconseguir.

Tu saps el que va anar anar-me amb tu 4 dies a esquiar , a besar-te , tocar-te , va anar per al meu el somni de la meva vida , tant de bo la meva vida fora el resum d'aquests quatre dies perquè aquí és quan em vaig adonar que t'estimava sens dubte.

I perquè no, ara introduir-nos ja en el present .
M'agradaria comunicar-te , que des de fa aproximadament uns sis mesos , algú em va fer la nena més feliç del món i no em va comprar un regal , sinó em va brindar el seu amor , em va regalar el seu temps , lluito per mi ... em va lliurar la seva vida per a així resumir.
Has donat tant per mi , que en tota una vida no tindria prou per agrair-te'l tot . M'ensenyes cada dia amb les teves armes més letals , que ets tu aquest ésser humà que necessito amb mi compartint la meva vida ; que ets aquest que em complementa , el qual encaixa en aquell buit que tenia el meu vell i brut cor.
I digues-me , com aconsegueixes que em adicte a tu d'aquesta forma esporàdica i alhora tan repetida ? Com tens tanta paciència per a subjectar amb els braços oberts els meus dies dolents i disfressar-los en dies bons? Com pots descosir el meu cor i poder després cosir-lo amb el millor fil de seda? Suposo que estàs posseït , per aquesta sensació que assec jo , aquí en el pit , més profund , en aquest òrgan cridat cor que és capaç d'enviar tot per les venes a tot l'organisme i fer que ho asseuen fins als teus dits dels peus... Quan estàs amb mi , no t'agrada olorar la meva colònia per a assegurar-te que estic prop , tancar els ulls i besar-me per a saber que t'estimo , i abraçar-me fort i pensar : no et vaig a deixar marxar mai ! ? Perquè a mi si que em passa això amb tu...

Som massa joves , però ens esforcem per créixer dia a dia , i madurar amb el temps;creiem ser experts i saber-ho tot , creiem que podem dominar el món amb un sol moviment i no és així... ens queda molt que aprendre de la vida i mantenir les nostres idees més clares. I esque tu Javi , ets la idea més clara que jo en la meva vida pugui tenir. Vull perdre'm en la teva mirada ,i entre els llençols, tenir nits en vela sense dormir agafat als teus malucs sense deixar-te de besar ,vull perdre el cap i quedar-nos entenimentats . Dorm amb mi , somia amb això i no obris els ulls mai... Tot això és poc convincent , es queda curt , però la vida t'ensenyés les ganes que tinc de tu. Et retornarà tot l'amor que tu em dónes , en l'amor que jo et donaré i que et duc donant des del primer dia que vaig tenir ocasió.
Gràcies per voler començar això amb mi , per donar aquest mínuscul avanç de sis mesos , quan àdhuc ens queda tota una vida per davant. Perquè si mires enrere em veuràs, i si mires un poc més enllà del dia d'avui , em seguiràs veient...

Vull créixer amb tu , fins a envellir , vull cuidar-te quan ho necessitis i deixar-te el teu espai vital quan et sigui necessari . Vull tenir una tercera vida que estigui formada pels dos .

T'estimo Javi..

tstm

Que sempre em recordes, que sempre m'estimes...
Que mai no hi falten carícies ,que sempre sigui jo testic del teu acostumat somriure...
Que mai no t'oblides de la nostra mena de riure ...