Piezas de mi pequeño puzzle

Todo el mundo , al ver una escena de una película, al escuchar una frase pegadiza en alguna canción , al leer en la pared de enfrente una bonita frase o incluso al leer un libro y encontrarla ahí, a veces se identifica ,no? Pues las frases que están aquí , es porque me identifican , me identifican en la forma de ver el mundo , las cosas , en la forma en las que las siento y las pienso. La forma que me hace ser lo que soy.


- Bueno , nadie es perfecto



domingo, 24 de octubre de 2010

1.1.10 16:30

Sabes lo que más me gusta de ti? Que cuando estoy jodida , apareces con esa sonrisa … y eso me gusta. Me encanta que estés aquí , con tus ganas de estar conmigo ,, con tu entusiasmo y con esas sonrisa como si todo fuera posible .
La primera vez que te besé nuestros dientes se rozaron por una milésima de segundo y ... fue increible.
Te quiero , sin cobertura , sin saldo , en sms , en señales de humo o lanzando una botella al mar.

miércoles, 6 de octubre de 2010

L'amour

Si tanmateix em diguessis que demanara per demanar, demano vint i quatre hores al teu costat en les quals ens done temps a tot menys a perdre el temps.També demano que em basti aquest dia per convèncer-te de voler estar amb mi per a la resta dels teus dies... Encara que per demanar, demano que existeixi un precís moment, en el qual se t'escapi un petó si més no t'ho esperis, i quan més ho porti esperant jo! Et demano en una tarda plujosa, dins d'una casa, sobre un sofà sense coixins,enfront de la meva pel·lícula favorita…bé, si vols enfront de la teva pel·lícula favorita,sota una manta. Em demano llavors els teus dits acariciant el meu braç, i les meves pessigolles jugant a l'amagatall amb ells com si fossin marionetes manejades pels veritables sentiments.

Per demanar, demano parar-nos uns segons davant qualsevol aparador, continuar caminant, i que, moments després, em preguntis quant costava aquesta o aquella cosa. Llavors em demano contestar-te que no ho sé, que no em vaig fixar, perquè l'única cosa que he estat capaç de veure en el cristall ha estat la teva imatge reflectida, i allò… no tenia preu. Si em permets demano de nou ,fer una passejada al mateix pas, frenar-nos en sec de sobte, i mullar-nos els llavis sense que ens vegi la gent.I per últim demano, mentre caminem per qualsevol carrer, explicar-te qualsevol estupidesa, agarrant amb la meva mà el teu braç, i que el teu riure anés la millor de les meves melodies i després... en un intent per no deixar-me anar, em facis perdre tot, de tot , menys el somriure.Demanaria set mil peticions més, allargaria la llista fins a quedar-me sense paper, i ho reciclaria per seguir demanant;

t'estime