un dia que mai no recorde

Vam acabar radicalment , però de vegades passejava per casa seva, m'agradava mantenir el contacte amb els seus.
Tranquil·la , així era com m'agradava aparèixer. Cuan no hi era ni ell ni ella,era cuan hi estava jo davall aquell sostre tan... familiar, amb tants records com teules hi tenia.

Però aquell dia hi va ser extrany , ell hi era a casa , em va obrir la porta i va marxar corrent a la seva habitació, ell encara hi recordava el meu to de veu,recordava aquella dolçor amb la que sempre ho feia contestant al seu timbre.
Vaig endinsar-me en aquella casa de nou...Per tornar a olorar aquella olor que sols sa casa hi feia, per recorrer els corridors on tantes carreres hi haviem realitzat.
No hi havia ningú a la casa,falsa alarma,o al menys ningú que jo hi buscara.
El cotxe aparcat sols m'indicava que hi estaven a prop, però no assegurava que hi estigués a casa.
De repent es va sentir una porta , com s'obria i es tancava, jo , asseguda al blanc sofà , mirava a totes bandes i... allí , estava ell , de de bó.

Es va seure a la meva vora , com cuan s'estimavem. Estava accelerada,excitada ,plena d'adrenalina, amb ganes d'arrencar a córrer i alhora de quedar-me quieta contemplant aquella cara , propera de nou.

- Ho sent pensava que ta mare hi estava a casa , no vull molestar...vos?(Vaig dir sospitant de que hi estigués amb la noia)

- No , estic sol , no hi està aqui.(Parlava segur de si mateix,i estava orgullòs de estarne'n sol)

- Per això , vull marxar ,no vull que m'odie , no vull que sospite de cap cosa, seria absurd destroçar aquesta nova relació.(Absurd es que tinguis nova noia , era realment el que jo pensava en aquests moments)

- Ella ja ho fà , ja t'odia...( I començà a riurer)

- Per que ho fà? no té motius,fa molt de temps que no haviem parlat,ni ens haviem vist p'el carrer...

- (El seu to es sentimental com cuan m'obria el seu cor, també es segur i seriòs) : Si , ella diu que si no t'estimara ja no hi conservaria coses teves a la meva cambra , es més , que no estaria plena de coses que em recordaren a tu . Que si l'estimara a ella de debó , la miraria amb la mateixa tendresa en la que ho faig cuan mire records nostres, amb els ulls ... com era... entollats com l'Atlàntic deies tu, no?

Un gran silenci ens va envair.Massa llarg , massa curt , massa indecís.

Según Karen Blixen pare ser feliz hace falta coraje.

Me dan ganas de gritar en este silencio , basta , déjame.POnlo todo de nuevo en su sitio, así , cierra.Doble vuelta de llave .En el fondo del corazón,allí, en aquella esquina.En aquel jardín.Algunas flores,un poco de sombra y después dolor.POnlos allí, bien escondidos, te lo ruego,donde no duelan, donde nadie pueda verlos.Donde tú no los puedas ver.Eso , otra vez enterrados , eso está mejor.

busca la felicitat suprema i pot ser l'encontres en nosaltres

Mira necessito parlar per aqui , perque necessito obrir la meva ment i traureu tot , tot el que he estat pensant sobre nosaltres , però de vegades em costa, i cuan aconseguis-ca fer-ho podré seguir feliç amb o sense tu. Sempre he pensat que res podia ser tan important com per a llevar-li el sentit a tot , a la mena de veurer les coses o inclos a les ganes de viurer. Però cuan ja vaig madurar una mica , vas aparèixer tu a ma vida , i no se com , ni que es el que feies amb mi que em poseies i em feies la teva esclava em vares fer canviar aquest pensament que jo hi tenia. Continuament , al cap d'una setmana hi ha soledat als meus sentiments i a dintre meu , i oh deu! com m'encantaria que tot hi estigués bé com cuan fugiem en moto cuan no aguantavem ser tancats a una gàbia o cuan feiem coses tan divertides que no paravem de riurer. Sé que tot mereix la pena amb tu , pero encara així de vegades ho dubte dubte de mi , dels sentiments de si açò es un somni , però la nostra relació fa temps que hi va canviar o no ? Recordes que abans sempre ens feiem riurer era el nostre objectiu
El objectiu de fer-nos passar bones estones , i moments increibles
moments inmemorables
però avui em sento sola , cuan penso que em puc quedar sense tu , cuan miro adintre meu i veig que estic extranya fins amb mi mateixa perque sent que açò no hi marxa bé , com estava acostumada a que marxara
Espere cada dia a cualsevol minut sense perdrer esperànça que aparega la llum al davant nostre i que ens traga d'aquesta situació, d'aquest pou sense fons en el que sols fem que caurer
aquesta llum que ens farà de farol en les nostres nits mes llargues , i les que evitarà que als estar junts siguen curtes
sembla un extrany decembre , fred , desganat i canviat
El sol brilla adintre nostra , però nosatres no ho fem
no deixem eixir la llum , sols els ratjos i aquestes tempestats
que ens van quebrant en el dia a dia
i pot ser al seguir així ens veiem mes com amics que com a persones enamorades , com a que jo soc la persona que per les seves cualitats va ser qui t'enamorà
que jo soc aquesta persona per la cual canviares tantes coses, i has apres unes altres
que sóc jo per qui has plorat i has lluitat , has fet coses no dignes de tu
i per el cual sóc jo la que t'ha fet patir
perque
jo no vaig elegir , sino el meu cor et va elegir i jo sense saber si anava a ser conveenient o inconvenient vaig anar aon ell em va dur , a dintre teu
i per ami es el millor que he pogut fer fins a avui

Estabamos aburridos , como cualquier tarde tumbados en la cama bajo una manta. Estábamos hartos de estar en casa solo porque el invierno ya hubiese llegado , asi que decidió darme una sorpresa.

YA LA SEGUIRE CUANDO TENGA TIEMPO Y GANAS

Recuerda-nos

A cuatro grados montados en su moto , el con un par de chaquetas encima yo apenas con una camisa , íbamos rápido,aceleraba y mi piel cada vez sentía menos aquel cortante frío .Entre campos , rápido por la carretera , con su risa un semáforo en verde alo lejos lo intenta coger y no llega , frenada en seco. Aprovechó para preguntarme si quería su chaqueta.Yo no quería , pero él insistía : - Hace mucho frío ,venga no me digas que no la quieres...

Semáforo en verde , arranca , con fuerza y gira a la derecha ,sube y baja , varios baches y por fin aparca entre otras muchas motos.
3 metros fueron suficientes para estar en la playa , los dos sentados en un banco mirando como se producian las olas , como se cortaban y como se volvían a adentrar en aquella inmensa masa acuática.El frío apenas se podía notar entre sus largos brazos recubriendo mi cuerpo,su aliento hacía de estufa , y esta vez mis pelos no estaban de punta por el frío.
Nos cansamos y decidimos andar , paseábamos por aquel lugar con poca gente , y otros pocos atrevidos que se bañaban en aquella agua.
Fuímos a las rocas, y bromeaba con lanzarme al bote que había amarrado a aquellas grandes rocas , después me desafío a correr detrás de él sin caerme mientras rompíamos la intimidad de las otras parejas ríendo y corriendo a sus espaldas.
Quería acercarse justo dónde las olas rompían y te mojaban todo el cuerpo , me negué y no volvió a insistir. Se divertía con mi nariz enrojecida y mi cuerpo estremecido por aquellas temperaturas, y yo sin embargo me divertía acariciando su pelo en aquel banco de piedra, en aquel banco dónde no me decía nada , bueno suficiente era mirarle a los ojos y saber todo aquello que quería transmitir y que de vez en cuando demostraba y afirmaba con un suave y leve : Te quiero , te quiero en mi vida para siempre.
Recuerdo cuando decía que mirara el color de aquel cielo , era precioso tenía colores como el naranja , rosado , pero a su vez conservaba el azul celeste... Recuerdo nuestra sonrísa y nuestros abrazos.

Enamorarse. La mejor droga del mundo. Días después aún caminas por las calles y todo te parece infinito. Una vez, durante varias semanas, no podía sentir el suelo, todo lo que tocaba era ligero...

La apatía es la solución, es decir, resulta más fácil abandonarse a las drogas que enfrentarse a la vida, robar lo que uno quiere que ganárselo, pegar a un niño que enseñarlo. Por otra parte el amor requiere esfuerzo, trabajo