T'estim

I se que es cursi i pot ser estupid, pero esque m'encanten els moments exactes de les pelis els romantics o com tu diries pastelos pero son perfectes, exactes i m'encanta quan nosaltres els creem com si estiguessim calculant quan hem d'actuar i... Ens queden tan tan be! I quan et comportes com si fos un homenet jajjajaja estàs maquisim... i soc tan feliç amb tu . Quan actues com un nen m'encantes ets genial i aconsegueixes que em riga tant i tant que fins i tot hi ha cops que no puc deixar de fer-ho.

mm

I ara ho veig tot més complexe, menys extrany .
Ara que em pare a veure la vida , ara que puc resumir-la.
Vaig lluitar com tu em vas ensenyar des de petita, has lluitat de debo oi? Mira que has sigut valenta. I digeu-me com pot ser que algu lluite per més que per un mateix? D'on treies la paciència per calmar-me i digues-me d'on aprengueres a besar-me aixi. Tantes joguetines em vas comprar , tants viatges vam compartir, com reiem , ho recordes? Si era aixi, alt , molt alt , acababem ofegades , ens mancava aire i tu aconseguies oxigenar-me.
Com algu apren a tenir més d'una tovalla i no deixar-la caure mai? Qui et va dir com construir una muralla ben forta perque ningu la podés enderrocar?

Tinc mil·lions de preguntes sobre tu . Gràcies per ser tu aquesta que mai deixarà de cuidar-me , la que mai m'abandonarà , gràcies per ser tu aquesta, ma mare.

Ja van divuit. No em faltes, vida , no puc perdre't.

Dos,Tres,Sis,Vuit,Deu,Dotze,Quinze,Divuit... són ja realitats,son temps ja passats.
I ara , ara que? El teu somriure emprenya cap en davant i amb eixa careta com m'anava jo a negar?.
I ara la sort vindrà a veuren's com de costum quan ens costa creurens,divuit si , em quede amb tu per omplir els grans buits.
I tornaré a creure, a caure de nou en les teves mans com cada tarda que ho vaig dessitjar.I ens portem endins , ja estem units.
Divuit et porto amb mi.

Dessitjos d'any i mitg

Sas? M'agradaria en especial a Barna, mentres em dorc als teus bracos que sonés de fons aquesta cancò, i que per un segon deixés d'acaronar-me els cabells i et parés a pensar en el que diu. Que et paris a mirar-me com abans i somrigues, molt , molt, tant que fins i tot se t'escapi una rialla i haguis de silenciar-te tu sol per no despertar-me. Oi que parec una princesa? Doncs això es el que vull, entrar en un conte imaginari, distint de tothom. Que sigui dificil o millor, imposible d'imitar! Quan sonen les cancons que et paris a escoltar i et restes de sentir, i que per dintre teu hi recorreguen aquelles pesigolles , velles, oblidades, primerenques que eren fruit de l'infantessa i l'inocència. Deixem-se de regles i juguem brut tots dos, sense cap tipus de ventaja l'un de l'altre. Estimant-se els dols per igual, i tenint la mateixa fidelitat a l'altre. Podem trovar-nos a faltar , però mai ens podem faltar.