ells...no son nosaltres

Ells no entenen , ells no saben.
Ells...s'extranyen

Vull acabar, aixo que hem començat, per si de cas algun dia no hi tenim la possibilitat de tornar-ho a recordar

Aqui estem de nou , mirant-nos adintre dels nostres ulls , allà on es pot conèixer tot sobre nosaltres, encara que ho faci falta tenim ganes de continuar coneguent-nos , mai no es prou.
Hem viscut un llarg viatge , encara no finalitzat, encara hi tenim forçes per seguir endavant.

Hem viscut , i també hem mort en algunes ocasions. L'un per l'altre moririem de nou.
Hem lluitat i hem fracassat , però hi estem apunt per tornar a començar i apendre a alçar al nostre company sentimental.Hem plorat, i hem rigut i mai no es cansem de veuren's així , ens encanta repetir,ara d'allí, ara d'aqui.Hem parlat , i hem callat coi i tant ! però mai no res a quedat per ser escoltat...
Hem tingut dies foscs , i tambe lluents i ara un nou dia està neixent.

Plantem cara a la vida , i no fallarem , hi lluitarem , per seguir junts i algun cop poder recordar... no ens rendirem , mai no hi fallarem sense apendre no res.
La victòria cada dia està mes a prop, està cuasi cridant-nos per quedar-se amb nosaltres i no marxar-se mai!
Quan em torne a equivocar al pendrer l'iniciativa , no vull sentirme lluny del teu costat.

records del present

Recordes com va ser el primer apropament al teu llit? Pot ser ni recordes com va ser aquell estat de joc en el que els teus llavis eren el joguet dels meus...
És probable que no ho facis, que no ho recordis , jo tampoc ho feia fins l'altra nit.
L'altra nit al damunt d'aquells sillons redons adornats en coixins , l'altra nit posseits de nou per l'amor , l'amor de la mateixa mena que ho feia el primer dia. M'encanta aquella sensació veterana , m'encanta que el meu cor ho reconeguera, que reconeguera la forma en la que sols tu pots apropar-te a mi , et va reconèixer cuan jugaves amb els meus llavis mentre em deies : - Jo mai et besaria , sempre jugaria i et deixaria a tu també amb les ganes de mi.
I el teu somriure? , com era de bonic , les dents blanques com la neu , l'ale gelat per aquells gels de la fanta , i ... els teus ulls tan lluents com si mai no m'haguessis vist, tant sorprengunts com si estigués més maca que mai , tan coneguts com si avui fos un any després...