I ara ho veig tot més complexe, menys extrany .
Ara que em pare a veure la vida , ara que puc resumir-la.
Vaig lluitar com tu em vas ensenyar des de petita, has lluitat de debo oi? Mira que has sigut valenta. I digeu-me com pot ser que algu lluite per més que per un mateix? D'on treies la paciència per calmar-me i digues-me d'on aprengueres a besar-me aixi. Tantes joguetines em vas comprar , tants viatges vam compartir, com reiem , ho recordes? Si era aixi, alt , molt alt , acababem ofegades , ens mancava aire i tu aconseguies oxigenar-me.
Com algu apren a tenir més d'una tovalla i no deixar-la caure mai? Qui et va dir com construir una muralla ben forta perque ningu la podés enderrocar?
Tinc mil·lions de preguntes sobre tu . Gràcies per ser tu aquesta que mai deixarà de cuidar-me , la que mai m'abandonarà , gràcies per ser tu aquesta, ma mare.
No hay comentarios:
Publicar un comentario