Ja van divuit. No em faltes, vida , no puc perdre't.

Dos,Tres,Sis,Vuit,Deu,Dotze,Quinze,Divuit... són ja realitats,son temps ja passats.
I ara , ara que? El teu somriure emprenya cap en davant i amb eixa careta com m'anava jo a negar?.
I ara la sort vindrà a veuren's com de costum quan ens costa creurens,divuit si , em quede amb tu per omplir els grans buits.
I tornaré a creure, a caure de nou en les teves mans com cada tarda que ho vaig dessitjar.I ens portem endins , ja estem units.
Divuit et porto amb mi.