Quan mes facIs falta, no et facis de pregar.

Sas quan em torne a equivocar al pendrer decicions, o pot ser m'equivoque al tornar-ho a intentar-hi estar be , quan torne a sentirme malament si m'equivoque ... No m'abandones, tan sols abraçam, fort , més fort, quasi a punt de tallar-me la respiració. Tan extremadament que haguis de pegar-me un peto per tornar-me l'alé. I,mentrestant cauràn llàgrimes humides per les meves galtes, però no patiré perque et sentiré a prop meu de nou per donar-me un atre apretó. Que no em faltis mai, t'estimo