Amb el pas del temps me'n adone que som molt diferents , petits detalls , ximpleries i fins i tot petites manies son les culpables de les nostres diferències. Es dur quan lluites per alguna persona i no rebs d'ella el que te'n esperaves.Es dolent fer un esforç i que mai no sigui reconegut.Es extrany les diferències que hi han entre tu i jo en aquest fil d'aram que ens separa, ens junta i ens embolica en aquest boig món.Pot ser que hi haguin cops que hi demano molt pero a la vida no podràs demanar-li que deixe de ferte mal, que t'ajude a aixercar-te o fins i tot que t'enxuigue les llàgrimes.La vida no viu ni lluita per ningu, sols es llimita a ficar-te obstacles i fer-te una mena de proves.
Pot ser tu sense que t'adones estàs encara posseït per l'infantessa,i la inocència però prompte veuràs com ningu dona ni un clau per tu i que pot ser qui ho va fer ja s'hi trova lluny de tu per agrair-li el temps perdut. Pobrets fins i tot els bons ja eixen escaldats,miserable passat perillòs futur.
Nose si aqui podras adonar-te del que vull dir-te: obre els ulls i adona't a temps abans de que sigui tard. Atura't a pensar en les meves, teves , nostres necessitats no atures no perdes temps amb renyes i gaudeix be el temps
No hay comentarios:
Publicar un comentario