S'estimen com jo voldria ser estimat,quan la esperança comenci a estar seca.
Es miren i ho saben tot,no els cal dir res, cap mot.
I es bressolen cada nit com dos infants petits.
I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?»
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data...
I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,amb una flor i la seva tendressa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario