Platja

Mire enrere, quants records son els que m'invadeixen ... Tan sols al veure una fotografia teva em fa somriure tant com ho feia mentre et prenia aquella fotografia , em recorda l'olor d'aquell fresc vent directe del mar,del nostre mar, on soliem refugiar-nos.Aquell mar al que miravem i ens perdiem en ell cuan no ho feiem amb els ulls de l'altre.Aquell que era l'únic que coneixia el nostre secret, el que veia els nostres primerencs passos, el que ens endintrava més i més i ho feia tot més fàcil , el que ens donava una opció de sortir del dia a dia .