Recordes com va ser el primer apropament al teu llit? Pot ser ni recordes com va ser aquell estat de joc en el que els teus llavis eren el joguet dels meus...
És probable que no ho facis, que no ho recordis , jo tampoc ho feia fins l'altra nit.
L'altra nit al damunt d'aquells sillons redons adornats en coixins , l'altra nit posseits de nou per l'amor , l'amor de la mateixa mena que ho feia el primer dia. M'encanta aquella sensació veterana , m'encanta que el meu cor ho reconeguera, que reconeguera la forma en la que sols tu pots apropar-te a mi , et va reconèixer cuan jugaves amb els meus llavis mentre em deies : - Jo mai et besaria , sempre jugaria i et deixaria a tu també amb les ganes de mi.
I el teu somriure? , com era de bonic , les dents blanques com la neu , l'ale gelat per aquells gels de la fanta , i ... els teus ulls tan lluents com si mai no m'haguessis vist, tant sorprengunts com si estigués més maca que mai , tan coneguts com si avui fos un any després...
No hay comentarios:
Publicar un comentario