Ell em va estimar tant... jo me l'estimo més encara. Plegats vam travessar una porta tancada.Ell... com us ho podré dir ,era tot el meu món llavors, cuan en la llar cremàvem només paraules d'amor.
Paraules d'amor senzilles i tendres , no en sabíem més teniem quinze anys.No havíem tingut massa temps per aprendre'n,
tot just despertàvem del son dels infants.
Seria fantàstic que res no fora urgent, no passar mai de llarg i servir per quelcom.
Anar per la vida sense compliments anomenant les coses pel seu nom.Cobrar en espècies i sentir-se ben tractat i pixar-se de riure.Seria tot un detall i tot un gest, per la teva part,que coincidíssim, et deixessis convèncer i fossis tal com jo t'he imaginat
No hay comentarios:
Publicar un comentario