un dia que mai no recorde

Vam acabar radicalment , però de vegades passejava per casa seva, m'agradava mantenir el contacte amb els seus.
Tranquil·la , així era com m'agradava aparèixer. Cuan no hi era ni ell ni ella,era cuan hi estava jo davall aquell sostre tan... familiar, amb tants records com teules hi tenia.

Però aquell dia hi va ser extrany , ell hi era a casa , em va obrir la porta i va marxar corrent a la seva habitació, ell encara hi recordava el meu to de veu,recordava aquella dolçor amb la que sempre ho feia contestant al seu timbre.
Vaig endinsar-me en aquella casa de nou...Per tornar a olorar aquella olor que sols sa casa hi feia, per recorrer els corridors on tantes carreres hi haviem realitzat.
No hi havia ningú a la casa,falsa alarma,o al menys ningú que jo hi buscara.
El cotxe aparcat sols m'indicava que hi estaven a prop, però no assegurava que hi estigués a casa.
De repent es va sentir una porta , com s'obria i es tancava, jo , asseguda al blanc sofà , mirava a totes bandes i... allí , estava ell , de de bó.

Es va seure a la meva vora , com cuan s'estimavem. Estava accelerada,excitada ,plena d'adrenalina, amb ganes d'arrencar a córrer i alhora de quedar-me quieta contemplant aquella cara , propera de nou.

- Ho sent pensava que ta mare hi estava a casa , no vull molestar...vos?(Vaig dir sospitant de que hi estigués amb la noia)

- No , estic sol , no hi està aqui.(Parlava segur de si mateix,i estava orgullòs de estarne'n sol)

- Per això , vull marxar ,no vull que m'odie , no vull que sospite de cap cosa, seria absurd destroçar aquesta nova relació.(Absurd es que tinguis nova noia , era realment el que jo pensava en aquests moments)

- Ella ja ho fà , ja t'odia...( I començà a riurer)

- Per que ho fà? no té motius,fa molt de temps que no haviem parlat,ni ens haviem vist p'el carrer...

- (El seu to es sentimental com cuan m'obria el seu cor, també es segur i seriòs) : Si , ella diu que si no t'estimara ja no hi conservaria coses teves a la meva cambra , es més , que no estaria plena de coses que em recordaren a tu . Que si l'estimara a ella de debó , la miraria amb la mateixa tendresa en la que ho faig cuan mire records nostres, amb els ulls ... com era... entollats com l'Atlàntic deies tu, no?

Un gran silenci ens va envair.Massa llarg , massa curt , massa indecís.